Home DESTACADES CURIOSITATS/ La fabrica d’armes d’Alberic
CURIOSITATS/ La fabrica d’armes d’Alberic

CURIOSITATS/ La fabrica d’armes d’Alberic

0
0

Sàvies que durant la guerra civil espanyola, a Alberic existia una fàbrica d’armes, on es feia el fusell anomenat » Naranjero «.

Soldados de las brigadas internacionales armados con subfusiles Mp-28II “naranjeros”.

Aquest fusell, el Mp-28/II, va arribar en un moment en el qual els exèrcits del món estaven omplint els arsenals d’aquesta classe material. La II República Espanyola, ja en la dècada de 1930, va comprar diversos lots d’aquestes armes per a provar-les. L’experiment no va poder arribar a més, ja que es va iniciar la Guerra Civil Espanyola.

Amb la necessitat d’armes que existia en el bàndol republicà, el Mp-28/II va començar a fabricar-se sense patents ni permís a les fàbriques del Llevant. La diferència amb el model alemany original era mínima, i només es diferenciaven en la manilla per a carregar l’arma, sent en el model republicà de forma cilíndrica.

ALZISAN Ecologico y tradicional
MIM21 banner interior

La fama d’aquests subfusells va començar augmentar segons passava el temps. Per construir-se en Llevant, se’ls va començar a denominar “tarongers” en honor a la icònica fruita de l’horta valenciana. Així va ser com el terme subfusell a Espanya va començar a conéixer-se com a «taronger»..

Text: Grupo de Estudio de Historia Militar

PATRIMONI D’ALBERIC : Fàbrica d’armes

Sens dubte, el Mp-28/II va ser l’arma d’aquesta classe icònica de la Guerra d’Espanya. Una arma robusta, encara que poc fiable. Per exemple, la versió oficial del líder anarquista, Buenaventura Durruti va ser que, en baixar-se del seu automòbil, el seu taronger va caure a terra i se li va disparar accidentalment, ferint-li de mort per davall del pit. Malgrat tot, va donar un bon servei a tots dos bàndols i era apreciat per la tropa


Començava la guerra, i amb ella, Alberic va viure una revolució industrial de la mà de la fàbrica d’armes encarregada del muntatge del subfusell Naranjero, anomenat així perquè les diferents seccions de la fàbrica es trobaven en magatzems de taronja.


A finals de 1937 el “Centro de Recuperación, Reparación y Construcción de Material de Campaña Nº10” obria les portes a Alberic, donant treball de manera directa o indirecta a més de dos mil persones al poble. Els treballadors més experimentats, així com els caps de la fàbrica procedien d’Eibar, al País Basc, i es van encarregar d’ensenyar als nous treballadors tot el que sabien. S’allotjaven a la caserna de la guàrdia civil, que va transformar les cavallerisses en un gran menjador per a ells.


Cal no oblidar que eren temps de guerra, i com a tal la fàbrica comptava amb algunes peculiaritats, totes elles relacionades amb la seguretat. Per una part, una secció de carabiners s’encarregava de la vigilància de les instal·lacions i el control dels treballadors. Paral·lelament, per protegir-se dels bombardejos, les dones del poble havien cosit una gran lona de camuflatge amb què es cobria l’edifici mitjançant uns raïls. Finalment, la fàbrica tenia un refugi, on a més de fer-se les primeres proves de tir dels fusells Naranjero, també corrien els treballadors en sentir el so d’alarma. Més tard se sabria que la fàbrica d’armes estava protegida per un pacte no escrit, ja que també havien proporcionat fusells al Bàndol Nacionalista i encara que tots sabien la seua localització, no la bombardejaven.

anigifANUNCIATE TOTALZIRA


Amb el fi de la guerra, la fàbrica va haver de ser entregada als guanyadors per part del director, el jove Don José, qui sols va rebre colps i vexacions com a agraïment. Així s’escrivia el fi d’una època a Alberic, època que va donar feina a molta gent del poble, va incloure a les dones al treball industrial i va aportar certs drets als treballadors, els quals comptaven amb servici mèdic i els més joves donaven dos hores diàries de classes de cultura general i dos de formació professional.


Esta tradició industrial podria haver seguit, ja que la fàbrica d’armes anava a ser transformada en una fàbrica de màquines d’escriure, tanmateix, els llauradors van tenir por que este fet fera perillar les collites per no trobar mà d’obra barata per al treball al camp, provocant la fi de l’era industrial a Alberic.
Text de Sara Portero Yuste