Home DIPUTACIÓ de VALÈNCIA La memòria torna a les biblioteques valencianes per a quedar-se
La memòria torna a les biblioteques valencianes per a quedar-se

La memòria torna a les biblioteques valencianes per a quedar-se

0
0

La Diputació de València llança per segon any consecutiu ‘La Memòria a la biblioteca’, un programa per a promoure el coneixement sobre el període bèl·lic i la posterior repressió franquista, que portarà a 96 municipis 700 llibres, novel·les gràfiques i material audiovisual

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, presenta per segon any consecutiu ‘La Memòria en la biblioteca’, un ambiciós pla per a promoure la lectura sobre la guerra civil espanyola i la posterior repressió franquista. La campanya, finançada per la *Diputació de València, acumula premis nacionals i formats multimèdia que arribaran a les biblioteques de 96 municipis valencians, 4 més que en l’edició de l’any passat. Concretament, Requena, Meliana, Alginet i Catarroja.

Banner 728×90 IDEA 12/12
ASEPYME central

“Aquest programa es va iniciar amb la finalitat de fer arribar als diferents públics de les nostres comarques informació de qualitat, gratuïta i adequada sobre un període de vital *importància en la història del nostre país”, ha expressat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha destacat la selecció de títols d’enguany, “que ha posat una especial èmfasi en la qüestió de la dona i la infància”.

A més de la qualitat dels continguts, s’han tingut en compte els formats multimèdia o la seua plasmació en còmic per a adults, ja que aquests mitjans permeten arribar a un públic més ampli. Entre els títols seleccionats existeixen premis nacionals, obres editades mitjançant *crowdfunding, novel·les gràfiques, DVD i monografies de prestigiosos historiadors i investigadors valencians, reflex de l’interès de la delegació de Memòria Històrica per “mostrar una àmplia gamma de visions a la guerra civil i la repressió franquista”.

Suport a les associacions

Amb aquesta iniciativa, paral·lelament, es pretén recolzar a les associacions que publiquen obres de qualitat i a les editorials compromeses amb aquest camp de recerca. Sempre que ha sigut possible, la proposta de compra es fa directament a l’editor i no a distribuïdores i intermediaris.

Cada municipi ha rebut un mínim de nou dels títols seleccionats per a aquesta campanya. Amb la intenció d’evitar duplicats, no tots els municipis reben els mateixos títols, sinó que l’enviament s’adequa segons les obres que cada institució posseeix ja en la seua pròpia col·lecció. Així mateix, l’adhesió a aquest projecte manca de cost per als ajuntaments i biblioteques.

La despesa total de ‘La Memòria en la biblioteca’ ha ascendit a una mica més de 10.000 euros. D’altra banda, el descens de l’import destinat a aquesta línia pel que fa a l’any anterior ha sigut gràcies a la col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim, que ha cedit gratuïtament un centenar d’exemplars.

Títols seleccionats per a la campanya 2017

 

Ossos. Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Fundació Adona’t. Ed. Adona’t, 2008, reimp. 2017

La reedició d’aquest vídeo tracta de mostrar tot el procés que acompanya l’excavació d’una fossa de represaliados. Des dels permisos dels familiars fins a l’exhumació i devolució de les restes a les famílies, passant detingudament pel procés d’excavació i reconeixement dels cadàvers, així com pels sentiments dels familiars presents en tot el procés.

Vencidxs. 1 llibre + 1 DVD. Ed. Adona’t, 2a ed. 2014

Publicat per mitjà de crowdfunding per ‘Adona’t: comunicació i educació lliure’ en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d’Espanya. De València va col·laborar l’Associació Institut Obrer i El Micalet. Es tracta de més de 100 entrevistes a persones que van patir directament la guerra i la repressió.

De les negres bombes a les orades taronges. Cristina Escrivá Moscardó, Rafael Mestre Marín. Ed. l’Eixam, 2011.

Els autors realitzen un ampli estudi sobre la infància i el projecte educatiu de la República per a l’edat escolar. Es tracta tant el projecte educatiu, com l’evacuació dels xiquets i la creació de les colònies escolars. Així mateix, també s’analitzen qüestions com les expedicions infantils en l’estranger i la qüestió dels mestres i auxiliars.

Juan Peset (metge, rector i polític republicà). Pablo Rodríguez, Ricard C. Torres, Mª Isabel Sicluna. Ed. ENEIDA, 2011.

Estudi de la farsa judicial que va culminar amb l’afusellament del rector Juan Peset, qui havia mostrat la seua lleialtat a la República. L’obra comprèn l’estudi de la Universitat en l’època republicana i del projecte sanitari en aqueix període, a més del valor del biografiat com a científic i com a mèdic, així com del procés judicial al com va ser sotmès.

El Tribunal d’ordre públic al País Valencià. Carlos Forts, Alberto Gómez. Ed. FEIS, 2011.

Obra bàsica per a conèixer la repressió en terres valencianes en el *tardofranquismo, és a dir, des de principis dels 60 fins a mitjan anys 70. S’analitza la maquinària que va permetre al sistema la lluita contra CCOO, el PCE i els moviments estudiantils, així com la labor dels advocats antifranquistes. Amb aquesta comanda s’han esgotat els exemplars disponibles en el mercat.

Dues pàtries, tres mil destinacions: vida i exili dels xiquets de la guerra d’Espanya refugiats en la Unió Soviètica.Immaculada Colomina Colomer. Ed. Fundació Llarg Caballero, 2010.

Aquest llibre combina una rigorosa selecció de fonts i entrevistes per mitjà de les quals s’explica l’eixida de milers de xiquets des de la zona republicana a l’exili. L’obra narra els seus sentiments i vivències en la Unió Soviètica, tant en l’època soviètica com en la posterior evolució política d’aquelles terres. Així mateix, també tracta les diferents decisions davant la possibilitat de tornar a Espanya.

De ciutadanes a exiliades. Un estudi sobre les republicanes espanyoles a Mèxic. Pilar Domínguez Prats. Ed. Fundació Llarg Caballero, 2009.

A partir d’entrevistes orals, fonts documentals i bibliografia es proposa una recerca que reflecteix el paper de la dona en el manteniment i propagació de la cultura política republicana en l’exili. L’obra naix amb l’inici del segle XX i narra els triomfs aconseguits per la dona a Espanya, fins a la victòria dels revoltats. L’estudi arreplega des d’aspectes socials i econòmics a uns altres purament polítics, com la ‘Unió de Dones Espanyoles’, que va actuar en favor dels drets dels presos durant la dictadura.

Què fem per la memòria històrica? Rafael Escudero et al. Ed. Akal, 2013.

Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d’Espanya i de les actuacions en l’àmbit de la memòria històrica. Els autors assenyalen que la feblesa de la nostra democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l’abandó de les víctimes i l’absència de polítiques de memòria.

El franquisme. Fernando García de Cortázar. Ed. Anaya, 2009.

En aquesta xicoteta obra, el premi Nacional d’Història fa una anàlisi de les claus per a entendre el període que comprèn des del final de la guerra civil fins a la mort del dictador, establint les característiques de les diferents fases de la dictadura i els esdeveniments que van marcar el seu rumb.

Memòria del franquisme. Ramón Cotarelo. Ed. AKAL, 2011

Aquesta obra del catedràtic de ciències Polítiques de la *UNED pot ser el contrapunt a la visió que fa l’obra de García Cortázar. En aquesta, el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del com assenyala els responsables de la ignomínia, així com els seus hereus i beneficiaris actuals.

La mort de Guernica. Paul Preston, José Pablo García. Ed. Penguin, 2017

L’any passat es va repartir entre les biblioteques La Guerra Civil Espanyola de Preston, portada al còmic per José Pablo García, i va ser una de les obres més benvolgudes. Per açò s’ha triat La mort de Guernica, adaptació al còmic de l’obra sobre el bombardeig en el municipi biscaí.

L’ala trencada. Antonio Altarriba, Kim. Ed. Norma, 2016

L’ala trencada és l’altra cara de l’art de volar (Premi Nacional de Còmic 2010), que l’any passat va estar entre els títols que es van enviar a les biblioteques municipals. Ha sigut declarada la millor novel·la gràfica de 2016 i narra la vida de Petra, la mare de la qual va morir en el part i per la qual cosa el seu propi pare va intentar matar-la. L’autor reconstrueix en aquesta obra la història de la seua mare, dona devota i sofridora, que ha sigut maltractada per un país dominat per homes.

Esperaré sempre el teu retorn. Jordi Peidró. Ed: Congost edicions, 2016

Amb només 17 anys, Paco Aura Boronat (Alcoi, 1918) va lluitar amb els republicans en la Guerra Civil i, després de la derrota, va fugir a França. Allí va treballar en la línia Maginot i va caure en mans dels alemanys, que ho van deportar al camp de concentració de Mauthausen, on va sobreviure durant més de quatre anys. El seu paisà, l’escriptor i dibuixant Jordi Peidró ha narrat en format còmic la seua història. Aquesta novel·la gràfica, que va ja per la seua segona edició, s’ha constituït com un referent de l’escola gràfica valenciana.

Tres generacions d’antifranquistes a el País Valencià (1936-2009).Dolores Sánchez Durá, Alberto Roda. Ed. FEIS, 2009

Aquest llibre presenta els testimonis de tres generacions d’antifranquistes a el País Valencià: la primera, la de la guerra i la postguerra; la segona, la dels anys cinquanta, i la tercera, la del 68. La lectura d’aquestes històries de vida i dels documents escrits i gràfics que les acompanyen, adquireixen una significació més profunda quan es contemplen des de la perspectiva social de la seua generació. S’obté així un puzle d’experiències entrecreuades que tracen un recorregut (dels molts possibles) per la història de l’oposició antifranquista. L’obra està esgotada i aquest programa ha aconseguit els últims exemplars existents en el mercat.

La violència política contra les dónes (1936-1953). Antoni Simó Rosaleny. Ed. IAM, 2017

L’estudi de la repressió en terres valencianes moltes vegades ha deixat de costat la qüestió sobre el paper de la dona militant. Així, l’obra analitza l’univers de les presoneres polítiques a la província de València, tant en el període republicà com en el franquista, destacant les importants diferències entre tots dos períodes. El llibre ens acosta al sofriment, l’exclusió social i el llarg silenci que va caure sobre aquestes dones i s’acompanya d’un apèndix amb el nom, procedència i sentències de les dones afectades.

Filats, murs i corrents d’aire: l’univers penitenciari franquista en la postguerra del País Valencià.Ricard Camil Torres. Ed. Ulleye, 2013

L’autor narra la tipologia repressiva del franquisme a el País Valencià, tant en esdeveniments puntuals com en el final de la Guerra i la tragèdia del port d’Alacant, com en la legislació. L’obra mostra les causes i mètodes pels quals s’accedia al món penitenciari, les condicions d’est i la falsa llibertat condicional.

Rosa Pérez Garijo, diputada de Memòria Històrica: “Aquest programa es va iniciar amb la finalitat de fer arribar informació de qualitat, gratuïta i adequada als diferents públics de les nostres comarques sobre un període de vital importància en la història del nostre país”.

dejanos tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR