Home ECOLOGIA ECOLOGIA/ Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer
ECOLOGIA/ Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer

ECOLOGIA/ Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer

0
0


El futur pla ha de prioritzar la consecució del bon estat dels nostre rius

Els representants de les organitzacions ecologistes i cíviques al Consell de l’Aigua de la Demarcació del Xúquer, entre elles Xúquer Viu, s’abstenen en la votació de l’Esquema de Temes Importants de la planificació.

Les organitzacions cíviques i ecologistes amb representació al Consell de l’Aigua de la Demarcació del Xúquer han volgut donar un vot de confiança a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, abstenint-se en la votació del informe preceptiu de l’Esquema de Temes Importants presentat en la reunió telemàtica que es celebrarà avui, 23 de desembre.

ALZISAN Ecologico y tradicional

És la primera vegada des de l’inici de la planificació hidrològica emparada per l’aprovació de la Directiva Marca de l’Aigua a l’any 2000 que els representants d’aquestes organitzacions no es posicionen en contra dels documents de planificació presentats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Amb aquesta abstenció crítica les organitzacions volen reconèixer l’acostament dels documents redactats per l’Oficina de Planificació Hidrològica a les exigències d’una política de l’aigua orientada a la protecció dels ecosistemes aquàtics i la promoció de l’ús sostenible de l’aigua. En aquest sentit es valora positivament la millora de la qualitat del procés de participació pública, la atenció al deteriorament hidromorfològic o la voluntat d’establir un règim de cabals ecològics que contribuisca eficaçment a la recuperació de la qualitat ecològica de rius i llacs, entre altres.

Malgrat tot, els representants de les organitzacions ecologistes i cíviques no han pogut votar a favor del informe de l’ETI, perquè alguns elements estratègics no estan resolts de manera satisfactòria, raó per la qual queden a l’espera de la redacció del pla hidrològic per a revisar la seua posició.

Entre els temes en els quals encara no hi acord destaquen:

La presentació de la reutilització de les aigües residuals urbanes com una mesura de consens, quan en realitat queden per concretar les condicions de la seua gestió. Les organitzacions defensen que aquestes aigües no es puguen vessar a les zones protegides (Natura 2000) i molt especialment a l’Albufera, pel seu elevat contingut en nutrients i elements tòxics.

Tampoc avalen el repartiment de costos proposat per la CHX, que pretén aplicar el principi de qui contamina paga de manera discriminatòria, fent recaure a l’usuari urbà els costos d’aquestes mesures, mentre exonera altres usuaris de la seua responsabilitat en la sobreexplotació i contaminació de les aigües, molt notablement al sector del regadiu.

La reutilització se presenta com la panacea per a resoldre el greu deteriorament de les aigües sense afectar a la demanda actual, clarament extralimitada, segons les dades de la pròpia Hidrogràfica.

La necessitat d’avaluació de l’impacte ambiental de les obres de modernització de regadiu proposades i el condicionament estricte de destinar els cabals estalviats a les necessitats de rius, llacs i aqüífers.
La concreció del règim de cabals ecològics en totes les masses d’aigua que garantisca la seua eficàcia en la recuperació de l’estat ecològic de rius i llacs.

L’aplicació del principi de precaució en aquelles mesures sotmeses a estudis mentre aquestos no es finalitzen i es definisquen les mesures ajornades.

La política de transvasaments, que agreuja el deteriorament ambiental sense resoldre els problemes que pretenia solucionar. El futur pla ha de prioritzar la consecució del bon estat dels nostre rius, aqüífers i zones humides tot donant compliment a la Directiva Marc de l’Aigua.